Diuen que amb insistència, sense claudicar, s'aconsegueixen les coses. No sé si és així o així ens ho volen fer veure. En la societat on vivim sembla que si no lluites no arribes enlloc. Però per lluitar, quin preu s'ha de pagar?
Ahir al metro la gent feia cara de cansada, de tenir els pensaments ben lluny de la realitat on ara mateix es trobaven. I jo em vaig sentir inmersa en la mateixa dinàmica que ells: cansada, trista, no tenint allò o algú que desitjo, espantada de veure que els dies passen tan ràpid que no tinc ni temps per respirar...
Planifico, organitzo, penso...penso massa...però sovint no visc, no em descontrolo, no soc jo mateixa, no faig el que realment desitjo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada