2 fragments de "La Tregua". Mario Benedetti

"(...) Antes de que hable, no puedo saber nada. Todo son cuentos que me hago. Es cierto que, a esta altura, estoy un poco aburrido de las citas a oscuras, de los encuentros en amuebladas. Hay siempre una atmósfera enrarecida y una sensación de immediatez, de cosa urgente, que pervierte cualquier clase de diálogo que yo sostenga con cualquier clase de mujer. Hasta el momento de acostarme con ella, sea quien sea, lo importante es acostarme con ella; después de hecho el amor, lo importante es irnos, volver cada uno a su cama particular, ignorarnos para siempre.(...)"

"Lunes 20 de mayo

El plan trazado es la absoluta libertad.Conocernos y ver qué pasa, dejar que corra el tiempo y revisar.No hay trabas. No hay compromisos. Ella es espléndida."

Yo voy soñando caminos

de la tarde. ¡Las colinas

doradas,los verdes pinos,

las polvorientas encinas!...

¿Adónde el camino irá?

Yo voy cantando, viajero

a lo largo del sendero...

-La tarde cayendo está-.

"En el corazón tenía

la espina de una pasión;

logré arrancármela un día:

ya no siento el corazón."

Vine

Vine, recolza't al meu pit

i escolta

digues el què sents,

perquè si fa bum-bum

en comptes de tic-tac

és que ja estic perdut:

m'he tornat a enamorar

de tu.

Mishima. Set tota la vida

Hamlet a l'atzar..

Hamlet a Polonio:

Está bien: pronto haré que recites lo demás. Mi buen señor, ¿queréis ocuparos de que se acomoden bien los actores? Escuchad: haced que se les trate bien, pues son las síntesis y crónicas resumidas de la época. Más os vale un mal epitafio cuando hayáis muerto, que el que ellos hablen mal de vosotros mientras vivís.

Una dosis de realitat

Aquest cap de setmana ens hem escapat a Perpinya, amb una primera parada a Colliure, on, evidentment, hem visitat la tomba de Machado.
I a Perpinya, una dosis de la realitat d'aquest món on vivim, al Festival Internacional de Fotoperiodisme que aquest any arribava a la 20ena edició.

Fotografies increibles que ens han fet posar la pell de gallina, les mans a la cara i ganes de sortir corrents... ¿som covards?Reportatges excel·lents que s'han de veure per ser concients del món en que vivim. Les parades per respirar era obligatories després de cada série.
I enmig de totes les guerres, exilis, tristeses,..uns nens jugant, sense perdre el somriure, en un camp de refugiats de Ruanda. O una família d'elefants (a qui segurament mataran per treure els seus ullals) rebolcant-se en el fang i acariciant-se uns als altres.

http://www.visapourlimage.com/

Qui n'ha begut

Qui n'ha begut en tindrà set tota

la vida. Qui ho ha deixat

ja no suporta el pas dels dies.

Enganxa més que l'heroina, i és tan eficaç com l'aspirina.

Diu que et transporta a un altre

planeta, t'inflama el cor amb

mil somriures i del cel fa caure

espurnes d'or per cada moment

que tornes a viure.

I ara tu digue'm si és veritat

el que m'han dit que vas

explicant. Diu que tu també ho

has provat. Digue'm que ho

recordes? O quan ho deixes tot

s'oblida?

I ara tu digue'm si és veritat

o tu tampoc saps ben bé de què

et parlo. Digue'm si és veritat.

Digue'm que no pot ser que això

també sigui mentida.

Diu que et transporta a un altre
planeta, t'inflama el cor amb
mil somriures i del cel fa caure
espurnes d'or per cada moment
que tornes a viure.

Mishima. Set tota la vida