D'etiquetes, moments i persones

En un sol dia et poden venir mil imatges al cap,imatges de persones, de moments viscuts...No em deixa de resultar curiòs la facilitat amb que associem imatges, etiquetes, frases, coses concretes.. a persones i moments. Avui mentrès cercava el regal de la Maria m'han vingut al cap moltes d'aquestes coses, per exemple: el BBVA al Roberto; l'Auditori a aquell concert de Madredeus amb copa de cava inclosa; el carrer Verdi al Sebas; les cireres a la senyora Carmen; "el coronel armando rampas" als Antonia Font; Amsterdam a la Marta; el Bernado Atxaga al Joxean; els conguitos a la Mercè; l'olor de cafè a les tardes del dissabte a la Llibreria del Raval; les mongetes tendres a la Mont; el Cafè d'en Victor al Carles; els paraigues roses a la Marisa; el "si nos dejan.." a l'Elena; el "Bon viatge Pitblanc" a viatjar; el mar a Llança; l'olor de cloro de la piscina dels migdies dels divendres quan hi anavem amb l'escola; les nubes al viatge de la mare a Brusel·les; Mestres Casals i Martorell a la independencia; les escales mecàniques de l'estació de Camp de l'Arpa a la Laia; la xurreria de Sants a les tardes de diumenge assajant "Retratos"; el carrer Brasil al 6Q; Mercè Rodoreda a la Mabel; el carrer Cadí a la iaia Irene i el seu "tu,ets romàntica oi?Escriu,escriu..i vigila"; el "no fumeu a les andanes, no fumeu al metro, al metro està prohibit fumar" al Cesar; Londres a la necessitat d'allunyar-me; el "sí, que calli" al Sergi Misas; Via Laietana a les converses sorolloses pel mòbil; els cafes sols per dinar al Juli; Nouvelle Vague al Gallego; el Mas Guinardo al meu germà; aquell pis del Raval sobre la Farmàcia a l'Uri; el Sidecar als Azucarillo Kings; el "nombre de la rosa" a Coll i Vehí; Avinguda Meridiana i l'Hipercor a la Rut i la Comas; el "guapa, guapa" a la Pla; el Merit School al Murray; Mèrida al Samuel, sempre; l'Ajax Pino a les tardes a la Fuster; i etc etc etc etc etc i més més més més més

Bipolarisme o com canviar d'opinió en menys d'un minut

(...) aquí hi ha molta feina però t'enyor molt i no sé si podré aguantar dos anys, crec que l'any ve tornaré,val? no vull que t'oblidis de mi, t'estim molt, ets el meu home,a que sí?, tornaré i tendrem un bebè i te promet que no te deixaré mai més, segur que ja deus tenir alguna guarra dormint a ca nostra, i ara me vols fer creure que som jo que t'he deixat quan saps perfectament que ets tu que no te vols comprometre,mira,fes el que vulguis de la teva puta vida, ets un porc egoista i un immadur i no pots anar pel món d'aquesta manera, fill de puta asquerós, deixa'm viure tranquil·la i vés-te'n a la merdad'una puta vegada!

Joan Miquel Oliver. El misteri del'amor

Fer balanç positiu

Intentar fer balanç positiu de les coses que han passat, les que no han passat i aquelles que potser no hem sabut veure i han passat aprop nostre. Hi ha dies que no serveixen les típiques frases, aquelles que es diuen perquè es pensen però que en el moment no tenen el sentit i la importància que voldriem.

Recordar els bons moments i aprendre dels que no han estat tan bons per no tornar-los a passar o si els tornem a passar que ho fem amb coneixement de causa. Recordar aquells que amb un somriure ens han animat, aquells que ja no hi són però recordem dia darrera dia, els que estan lluny però tenim presents, aquells que ja no volem ser-hi però en algun moment van desitjar despertar cada dia al nostre costat, aquells que ens han donat la mà en el moment de caure.

Passaran coses bones, coses dolentes, deixaran de passar, somiarem desperts, riurem de les tonteries del dia a dia, plorarem per les coses que no succeixen o per aquelles que ens fan adonar de la nostra fragilitat... i quan tot això passi sempre recordare la seva frase: no perdis mai el teu somriure, és teu i val molt la pena.

L'amor només és una hormona

(...)i no puc evitar beure el cafè a la teva tassa, aquella baixa de floretes verdes, i dipositar la cendra al teu cendrer. m'en vaig a dormir i me pos la camiseta que t'ha fet de pijama el darrer dia, i pos el cap al coixí amb els tres cabells teus recopilats i amb tota la voluntat de somiar amb tu tota la nit, i tanc els ulls a la fosca del quarto, i allò tan fàcil fa només unes hores, que hem cremat una etapa, que ha estat meravellós, que serem amics, que ens escriurem, que esperam que trobem la persona de la nostra vida, que no estam fets l'un per l'altre i que sempre ens tendrem la confiança i que en realitat haver-nos separat és l'única manera que tenim d'estar junts, i l'endemà al matí el primer pensament que tenc és: tranquil, l'amor és només una hormona que se dispara(...)

Joan Miquel Oliver. El misteri de l'amor

Guateque!!

Cuando estamos a punto de perder algo que nos parece bueno, o que queremos mucho, empezamos a contar: faltan tantos días para que esto acabe, decimos. Y lo mismo cuando nos encontramos ante una situación desagradable: empezamos a calcular lo que falta para el final. En cualquier caso, la aparición de los números es una mala señal.

Bernardo Atxaga. El hijo del acordeonista

Llamada de atención

No sabemos decirlo en pocas palabras y buscamos un atajo. Para tratar de explicarnos mejor,como si con un gesto remarcáramos los detalles esenciales. Siendo simples detalles, nos hemos fijado en ellos. Y es que somos así.

I vaig guanyar l'aposta...

Nueva York no es el mejor lugar para digerir según qué noticias. No es una ciudad reconfortante. Comparte esa calidad con Venecia: son sitios a los que hay que ir, o en los que hay que estar, con el ánimo bien dispuesto. Maravillosos cuando el alma goza de salud, potencilamente fatales en días escasos de esperanza.

Fa un any!

En Nueva York,que no sabe de nuestra memoria sentimental ni de nuestro calendario, siempre es hoy y todos los momentos valen.

Enric Gonzalez. Historias de Nueva York

Diumenge

Sento com es mouen les fulles i branques d'aquests arbres

el soroll de la pluja que cau i del vent que l'acompanya

allà lluny, veig les llums en filera d'alguna carretera

i a ponent, la claror del capvespre darrera les Gavarres

penso en coses que mai puc pensar perquè no hi ha temps de res

avui perdo el temps sense mesura

divagant, busco llocs que conec dins el paisatge

disfrutant de les últimes hores de sol de la setmana

i avui camino per aquest camp ple d'espígol

i demà m'observa esperant que sucumbeixi

i no vull

canto mirant l'horitzó amb la vista borrosa

voltant, sense fi ni rumb en la mirada

dispers, penso en tot i en res a la vegada

i demà seré aixeca't aviat de matinada....

....pensaments de diumenge

esperant la setmana que comença

que comença demà.

Sanjosex. Diumenge

Perdó

Vaig demanar perdó per sentir-me millor

si existís una manera de poder tornar enrere

és aquella sensació de que et cau el món a sobre

és condició humana equivocar-se cada setmana

vaig plorar abraçat a tu, així fugien les penes

la necessitat del plor és que et fa la cara neta

si la lluna va de dol i el desconsol t'envolta

plora i queixa't, somriu i canta, així la boira s'escampa

vaig demanar perdó, no ho podia fer pitjor

com que no hi ha cap manera de deixar-ho tot com era

vaig escriure la cançó per poder recordar el dia

ai que si m'hi trobés ara, dos cops més m'ho pensaria

Sanjosex. Perdó

Pensar massa

Diuen que amb insistència, sense claudicar, s'aconsegueixen les coses. No sé si és així o així ens ho volen fer veure. En la societat on vivim sembla que si no lluites no arribes enlloc. Però per lluitar, quin preu s'ha de pagar?

Ahir al metro la gent feia cara de cansada, de tenir els pensaments ben lluny de la realitat on ara mateix es trobaven. I jo em vaig sentir inmersa en la mateixa dinàmica que ells: cansada, trista, no tenint allò o algú que desitjo, espantada de veure que els dies passen tan ràpid que no tinc ni temps per respirar...

Planifico, organitzo, penso...penso massa...però sovint no visc, no em descontrolo, no soc jo mateixa, no faig el que realment desitjo.

Plou

Avui ens hem despertat amb pluja. Picava als vidres i feia mandra aixecar-se... He tornat a tancar els ulls i he somiat que anava per un camp verd i tocava l'herba mullada. Reia, reia molt. Estava feliç. Enmig del somni sentia el soroll de la pluja..el meu somni tenia una banda sonora.

Ànims cejis!

Cualquier tiempo pasado tampoco tiene que ser mejor...

Mujeres al borde de un ataque de nervios

No podria definir millor aquesta sensació de perdre el cul, de patir tant, de no trobar respostes, de donar i no rebre, d'enfadar-me amb mi mateixa per no ser capaç de parlar, d'enfrontar-me, .. de treure el neguit que tinc dintre.

Aunque se me rompa en alma en pedazos, me voy a dejar llevar por esto que esta pasando

El buen humor trae buena suerte....o eso dicen.

Mabel

Qué pensar. Qué buscaba. Qué buscaba ella. La perspectiva enfermiza de adolescente podía no ser la correcta. Podía engañarla. El espejismo típico. Intuir lo que no es. El deseo obliga a ver lo que el deseo dibuja. ¿Y la realidad? Me llama. Habla conmigo. Sylvia pensaba, lo normal es que yo no exista, que deje de existir tras el atropello, y sin embargo... Es amable. Sólo es amable.

Él está siendo amable, yo me he enamorado.

David Trueba. Saber perder

E de Em vaig començar a espantar quan ja no em sentia jo

Em vaig començar a espantar fa uns mesos,no sabria dir-te exactament quants..potser uns 4 o 5...Potser més. I ara ja he perdut el control sobre mi mateix. Ja no controlo el que sento, el que vull fer, el que vull dir..sobretot ja no controlo res que no giri al teu voltant.

De "Tinc una necessitat vital de dir-te que..."

Casualidades

Hoy he encontrado un amigo que imprudente me ha hablado de ti,

de ti sólo me quedan recuerdos, si algún dia nos cruzamos por la calle ya sabes: Casualidades.

No sabre que decir, decir reproches no es bueno.

Bueno ¿qué tal te va? y luego silencio y si el silencio es arte en nosotros: Miedo.

Mis amigos me preguntan porqué estoy así, porque me maltrato y es que me acuerdo tanto de ti...

Miqui Puig. Casualidades