El silencio del bosque de Tana French.
Les històries que passen en boscos sempre m'han despertat un poder de curiositat insospitat en mi. Potser tot va començar amb la caputxeta vermella endinsada sense cap por en aquell bosc on el llop l'esperava... Però una cosa tinc ben clara, quedar-me sola enmig d'un bosc és la cosa més terrorífica que em podria passar. M'agraden els boscos, però sola no m'agraden gens! Sempre percebo mirades i sento milers de sorolls que no em resulten gaire amistosos.
Una història del passat, oberta, enigmàtica, desconcertant... xoca amb una cruel història del present, on el nexe en comú és el mateix bosc.
El 14 d'agost de 1984, tres nens de dotze anys (Jamie, Peter i Adam) entren en el bosc de Knocknaree, a les afores de Dublín, i només en surt un d'ells, Adam, sense recordar que ha passat allà dintre i on són els seus amics. Un buit per sempre en la seva memòria.
Vint anys més tard, Adam, ara anomenat Rob, és detectiu d'homicidis i segueix sense recordar que va passar. L'assasinat d'una nena de dotze en el mateix bosc el portarà novament allà amb l'esperança de recordar d'una vegada per totes.
La veritat és que el personatge de Rob, que narra la història en primera persona, es torna una mica insuportable i "cansino" a meitat de la novel·la, a mesura que avança el cas, i l'autora aconsegueix que l'estimem i li tinguem certa antipatia en parts iguals. Però és una antipatia amb carinyo, d'aquella que l'agafaries i li diries "però tio, desperta, reacciona!". Bé, crec que el sector femení estarà més d'acord en aquesta opinió, sobretot per veure com actua amb la seva companya Cassie Madox, per mi el personatge més contudent de la història.
Hi sempre sorgeix aquella típica pregunta, poden un home i una dona ser amics sense més?
Una novel·la plena de personatges per recordar: el bo de Sam, la inquietant Rosalind, la extranya Jessica, el cap O'Kelly, la dolça Kathy, els desaperaguts Peter i Jamie...
Un èxit de Tana French que esperem que continuï!
