F de Franc

Avui que és el dia del càncer aquest comentari sobre el còmic d'Isabel Franc "Alícia en un món real", per desgràcia és una mera coincidència. És una d'aquelles coincidències dures que et fan tocar de peus a terra i tornar a pensar amb la gent que ha patit (de manera directa o indirecta) o pateix aquesta gran epidemia del segle XXI, el càncer.

Ara ja no ens preguntem si coneixem algú que l'hagi patit en una de les seves múltiples i cruels variants, sino que ara ens preguntem: a qui coneixes que no hagi patit càncer?

Isabel Franc a través dels dibuixos de Susanna Martín ens presenta la història de l'Alícia, de com reb la notícia i com la viu durant l'any que reb el tractament. I aconsegueix arrancar-nos el somriure quan el somriure en moments així és difícil d'arrencar.

L'Alícia és una dona treballadora, sense gaire temps per ella, amb una vida sentimental que no és "un recés de pau" (com ella mateixa diu) i amb unes amigues que no la deixaran sola (excepte aquella que deia ser amiga i davant les adversitats demostra no ser-ho) davant la dura notícia que reb i la seva lluita (en alguns moments abandonable...) per superar-la.

La seva lluita per superar un càncer de mamà és dura però ens fa riure perquè ella mateixa ironitza sobre el tema sense estalviar-se els episodis més durs de la malaltia. I és important la reflexió que ens deixa sobre l'estètica femenina, tan criticable en aquest món d'avui en dia. Que et treguin un pit és una de les coses més bèsties que hi ha, però una dona no deixa de ser dona per aquest motiu.

L'Alícia no deixa de ser la mateixa Isabel Franc i ella ha volgut plasmar la seva lluita en aquest còmic, ella ha pogut superar el càncer, altres no han pogut (i des d'aquí els recordem moltíssim) i ens deixa un regust optimista sobre el tema perquè com ella diu "la vida després del càncer mai no torna a ser igual... Però si fa o no fa és el mateix".

Ah, no he afegit que l'Alícia és lesbiana, però és que trobo que no és important encara que alguns periodistes, crítics etc. ho hagin posat en el seu titular. Una teta d'uns lesbiana és igual que una teta d'una hetero! A veure si alguns ho entenen d'una vegada per totes!!

I de Ibsen

Nora, Nora, Nora... Personatge mític en el món teatral. Molts cops havia sentit parlar de la Nora de Ibsen i coneixia la importància del personatge però mai m'havia llegit l'obra sencera. Casa de nines és un clàssic entre els clàssics i en tenia ganes. Nora és una noia educada amb una vena al ulls i per ser servicial primer al pare i després al marit. Un bon dia li cau aquesta vena dels ulls i se'n adona que ni ella mateixa es coneix. Ara entenc perquè l'escriptora Elfriede Jelinek va escriure l'obra de teatre "Què va passar quan Nora va deixar el seu marit o els pilars de la societat?" i que vaig veure al Teatre Nacional fa uns dos anys.

Nora va ser vista per molts com una dona dolenta, sense principis, quan va deixar al seu home i als seus fills. Però a mi la Nora em sembla una dona que desperta un bon dia i es dòna compte que ella no és ella, que no viu per ella sinò per satisfer als altres sense cap tipus de reconeixement, una joguina en mans dels altres.

A Nora només li cal un fet, una paraula, per deixar de ser la noieta innocent (que al principi de l'obra em sembla tan pesada...) per convertir-se en una persona que pren desicions per ella mateixa. I el més bo de tot és que aquesta obra va ser escrita per un home.

Llarga vida a Nora...

"(...)

NORA. Ya no creo en eso. Creo ante todo que soy un ser humano, igual que tú... o, al menos, debo intentar serlo. Sé que la mayoría de los hombres te darán la razón, y que algo así está escrito en los libros. Pero ahora no puedo conformarme con lo que dicen los hombres y con lo que dicen los libros. Tengo que pensar por mi cuenta en todo esto y hacer el esfuerzo por comprenderlo. (...)"