Mandra

No sé si es pitjor o si potser és molt millor,

però no vull sortir del teu llit que tant m'agrada

i no vull sortir al carrer

i veure tota aquella gent tan rara,

no, i no ho sé, però no...

però no, no pot ser ara...

Només amb tu oblido que sóc jo qui parla.

Només amb tu oblido que sóc jo qui canvia.

Només amb tu oblido que sóc pitjor que ahir...

Què bé s'està sota les teves mantes de llana verge,

escoltant els crits d'aquells

i mirant com el sol plou sobre els teus geranis

del balcó i la finestreta oberta i un colom

i un veí furiós que plora la seva sona morta.

Només amb tu oblido que sóc jo qui canvia.
Només amb tu oblido que sóc pitjor que ahir...

Et portaré croissants i un suc de taronja

aquí al teu llit i els cigarrets,

els aproparé a la tauleta de nit

per poder fumar amb tu mirant el sostre,

els dos callats i estesos sobre

les esquenes sense ningú al nostre damunt.

Només amb tu oblido que sóc jo el que canvia.

Le Petit Ramon. Luxuria