Sí, clar!

Fragments:

(...) Llavors vaig al bany i penso en un clàssic: deixar que l'aigua vagi omplint la banyera (si, sé que és impopular pel tema de la sequera però aquesta setmana hem superat la barrera psicològica del 50% dels nivells dels embasaments)..per tant, deixo que corri l'aigua mentres jo agafo las cuchillas d'afaitar...però també se l'has ha endut igual que l'espuma i l'aftershave.

(...) Em trec la meva sabata dreta de Prada i li clavo el talo d’agulla d’acer al mig del front del senyor Martinez i contemplo com les seves dos corneas s’inunden de sang que li regalima galtes avall i abans que el seu net reaccioni, m’impulso sobre l’altra talo i faig una gran patada voladora -que he après en el curset d’arts marcials per executius estressats- i l’estampo sobre l’aquari de peixos de colors que es trenca per l’impacte del seu cos i deixa tot de peixets sobre la catifa del despatx. Pobrets, ells no en tenen cap culpa.

(...) M’adormo i deixo que facin el miracle. Somio en tot allò que m’espera a partir de demà:una nova vida plena d’autoestima i felicitat; deixaré de ser una del monton per ser una 100; podré portar vestiditos “palabrita de honor”; els paletes m’aplaudiran quan passi; podré entrar a una botiga de roba interior i demanar UNA 100 i podré tirar tots els sostens amb espumeta para realzar i per fi li podré dir a un home que em deixi de mirar les tetes...