"Però jo no m'he apuntat enlloc. No m'he allistat.És clar que no. No ho fa ningú. Però va així. Tu viu la teva vida, i de cop i volta et trobes a la guerra."
"(...) aquesta noia que ha patit tant temps en silenci, aquesta bona noia es nega a creure que és bona, ja que només els bons dubten de la seva bondat, que és justament el que els fa bons. Els dolents saben que són bons, però els bons no saben res. Es passen la vida perdonant els altres, però no es poden perdonar a ells mateixos."
"La Betty va morir de pena. Hi ha gent que riu en sentir aquesta expressió, però és perquè no saben res del món. La gent mor de pena. Passa cada dia, i continuarà passant fins al final dels temps."
"Comencem a viure de nou.Tu fas la teva feina i jo faig la meva. Mengem, dormim i anem pagant el que hàgim de pagar. Rentem els plats i passem l'aspiradora. Fem un nen junts. Em fiques a la banyera i em rentes el cap. Jo et frego l'esquena. Aprens nous trucs. Anem a veure els teus paresi escoltem com la teva mare es queixa de la seva salut. Anem fent, reiet, i vivim la nostra vida sense complicacions. Això és el que vull dir. Res."
"(...) avancen en el seu no-res conjugal, en la vida sense complicacions cap a la qual ella el va atreure amb el seny d'una dona que no creu en altres mons, que sap del cert que només hi ha aquest món i que les rutines soporíferes i les renyines breus i els problemes financers en són una part essencial, que, malgrat els dolors i els avorriments i les decepcions, viure en aquest món és al màxim d'aprop que mai estarem de veure el paradís."
"(...) No paris de somriure, li dic.Quan somrius estàs molt maca.
¿Només quan somric?
Sempre. Cada minut de cada dia.
Una altra bola de les teves, però me l'empasso. Em dóna un copet a la galta i diu: ¿Cafè i torrades?
No, avui no. Aquest matí hem de tirar la casaper la finestra. Ous remenats, bacó,creps i tota la pesca.
Un esmorzar de forquilla. "
L'estrany món avança.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada