L de Läckberg

A l'estiu sempre he necessitat llegir llibres lluny dels que llegeixo durant l'any. És com quan un cop al mes necessito veure pel·lícules fàcils i que no em facin pensar gaire...o com quan vaig a la peluqueria i fullejo les revistes on surten les vides de gent que quasi ni conec...

Doncs això, que necessitava un llibre de lectura fàcil, entretingut i de format portable per poder dur a la platja, als diferents transports que he utilitzat i que em fes estar més o menys enganxada.

Vaig pensar en decantar-me per un tipus de gènere que en els últims anys té molt de ressó i que sembla que ara si no ho llegeixes no "estàs a la moda".

Mai he sigut una seguidora de novel·la negre o políciaca o el terme que la defineixi, però si trobo un bon llibre m'enganxo i jugo jo mateixa a ser la persona que el resol. Faig les meves hipotesis i conjetures, i penso "si ho encerto, és que el llibre no és tan bo".

Admiro la gent que escriu un bon llibre d'aquest gènere, penso en la imaginació desbordant de la persona i imagino com ha ideat un cervell segons quines trames i històries.

Sempre he tingut com a referent d'aquest gènere a Agatha Christie, llibres que de petita m'havia llegit i que associo també a l'estiu. El meu pare és un seguidor d'aquest tipus de novel·la i sempre que surt un llibre de Camilleri o inclús de Donna Leon el llegeix. Aquest li passaré, ja que és l'únic expert en aquest tipus de històries que tinc més aprop i que pot criticar amb més fonament que jo.

El llibre triat ha estat La princesa de hielo de Camilla Läckberg. El primer llibre d'una sèrie. Potser no calia que la cosa continués perquè penso que en un poble tan petit com Fjällbacka a Suècia (també és el lloc de naixement de l'autora) si no ha passat res en molts anys perquè ara de cop han de passar tantes coses? Però bé... si la cosa funciona doncs endavant... (petit homenatge que em permeto a Woody Allen i a una de les seves pel·lícules que he vist aquests dies).

Amb la història de l'assasinat d'Alex, la princesa de gel del títol, Erica afronta la tornada al seu poble natal desprès d'una tragèdia familiar. La mort de la que havia estat la seva amiga d'infantesa l'afectarà més del que es podia imaginar i se sent implicada en saber les causes de la seva mort. Alhora ella mateixa s'enfronta a la seves pors, al drama familiar que viu i amb una història d'amor que l'importa més del que ella es podria imaginar. Ella torna al lloc on va crèixer pensant que mai hi tornaria a viure, però sembla que a Fjällbacka trobarà la tranquilitat que necessitava per tornar a començar. Mai se sap on portaran els teus passos...

El personatge masculí protagonista és Patrick, un home de 37 anys enamorat des de que té us de raó d'Erica i a qui al seva tornada el farà tornar a sentir coses que creia mortes, sobretot desprès d'una dolorosa separació. Mai és tard per començar de nou...

Hi ha una sèrie de personatges secundaris que fan que l'obra no es centri (per sort!) en la història d'Erica i Patrick i que donen vida a personatges tendres, divertits, foscos, tristos, miserables, innocents, ... I més enllà del que sembla un simple assasinat (si és que els assasinats sel's pot considerar com coses simples...) hi han terribles històries del passat que es volen amagar. Alex volia acabar amb elles, desitjava desprès de molts anys iniciar una vida tranquila i treure's tot allò que arrossegava, però hi ha algú o alguns que no estaven disposats a posar-li tan fàcil.

En resum, una bona història, uns personatges ben definits (Läckberg diu que cada cop Erica s'assembla més a ella o ella més a Erica i segons va dir en una entrevista, el personatge de Patrick s'assembla al seu ex marit i pare de dos dels seus tres fills, amb qui estava casada quan va publicar aquesta novel·la). Però els qui sou seguidors d'aquest gènere crec que no trobareu res molt sorprenent...

Hauré de llegir un Camilleri....