Un dies al Port de la Selva

Cau el sol de s'hora baixa dins s'horitzó,

damunt la mar arrissada es avions.

Cau el sol de s'hora baixa vermell i calent,

me sala i m'arengada sa pell.

Es penya-segat

i una pluja suau de pols estel·lar.

Cau es sol de s'hora baixa i plàcidament

sa gent se dutxa i ompl es carrers.

Cau es sol de s'hora baixa dins es meu cor,

tothom m'estima i jo estim tothom.

Falla sa corrent

ses fireres no vendran cacauets.

Alegria,

ses velles se xapen de riure,

es dies s'acaben i es fars il·luminen

ses gòndoles entre ses cases.

Alegria,

ses òrbites en sincronia

i es ovnis se pinyen i deixen un cràter

per sempre dins sa meva vida... Alegria!

Antònia Font. Alegria

Més Formentera...

No siempre somos el mejor intérprete de nuestros sentimientos. Los sentimientos crecen, se nutren como un parásito y un día salen a la superficie. Por eso, cuando decimos de alguien que nos conoce, no nos referimos a lo que está a la vista de todos, sino a lo que se halla tan escondido que a menudo pasa inadvertido para nosotros mismos. Cuando así ocurre, y ese alguien lo sabe, es inevitable que represente para él una carga. (...) Tenemos miedo del amor porque conduce a la verdad, y lo que necesitamos para seguir viviendo es la ficción, mentirnos, negar lo que otros ven y nosotros preferimos seguir negándonos.

Marcos Giralt Torrente. Los seres felices

Records de Formentera

ESTIC DE VACANCES!

Demà marxo a Formentera!!

Que tinguis un bon dia!

Una simple frase ens pot fer adonar de què hi ha tot un món encara per descobrir. Què cal que ens obrim, que confiem en nosaltres mateixos..que hi han coses bones que encara estan per venir. També n'hi han de dolentes,segur..però ara necessito ser optimista de mena. Necessito pensar que les coses no passen perquè si, que tot està lligat. Cada cop hi crec més.

He de fer cas als meus somnis, als dolents i als bons, i se que tots nosaltres en el fons sabem el que ens cal fer i el que és millor mantenir allunyat.

Potser ja va sent hora de pensar en nosaltres mateixos!

Motxilles fora!

Podria...

Podria estar pitjor però també podria estar millor

o

podria estar millor però també podria estar pitjor....

Mal de cor

Em fa mal el cor. Em fa mal el cor i no sé com podré arreglar. Em fa mal el cor. Em fa mal el cor i no sé com podré arreglar. Ja puc caminar pel carrer. Ja puc mirar aquest cel tan blau. Ja puc per la finestra treure el cap.Que em fa mal el cor. Em fa mal el cor i no sé com podré arreglar. Em fa mal el cor. Em fa mal el cor i no sé com podré arreglar. Ja puc colar-me al tren. Ja puc robar al supermercat. Ja puc marxar dels llocs sense pagar que em fa mal el cor. Em fa mal el cor. Em fa mal el cor i no sé com podré arreglar. Em fa mal el cor. Em fa mal el cor i no sé com podré arreglar. Ja puc incendiar un caixer. Ja puc destrossar un bar. Ja puc fer volar un quartel. Que em fa mal el cor.

Le Petit Ramon. Morts, desastre i barbàrie

Andròmaca avui al Grec

Segons la mitologia grega era la filla d'Eetió que fou esposa d'Hector de Troia. El seu nom significa "batalla d'un home".

Va néixer a Tebes de Cilícia, ciutat governada pel seu pare. De ben jove fou promesa amb el príncep Hèctor, hereu del rei Príam de Troia, i es traslladà a la ciutat troiana, on nasqué el seu fill Astíanax.

Poc després començà la Guerra de Troia; el seu espòs fou mort per Aquil·les i el seu fill fou assassinat pel fill d'Aquil·les, Neoptòlem, que se la quedà com a esclava juntament amb el seu cunyat Helenos. De les relacions d'Andròmaca i Neoptòlem en nasqueren Arimbes Molòs, Píel i Pèrgam.

Quan el seu amo morí, Andròmaca aconseguí la llibertat i es casà amb Helen. Tingueren un fill anomenat Cestrinus.

Soc Bob Esponja