Intentar fer balanç positiu de les coses que han passat, les que no han passat i aquelles que potser no hem sabut veure i han passat aprop nostre. Hi ha dies que no serveixen les típiques frases, aquelles que es diuen perquè es pensen però que en el moment no tenen el sentit i la importància que voldriem.
Recordar els bons moments i aprendre dels que no han estat tan bons per no tornar-los a passar o si els tornem a passar que ho fem amb coneixement de causa. Recordar aquells que amb un somriure ens han animat, aquells que ja no hi són però recordem dia darrera dia, els que estan lluny però tenim presents, aquells que ja no volem ser-hi però en algun moment van desitjar despertar cada dia al nostre costat, aquells que ens han donat la mà en el moment de caure.
Passaran coses bones, coses dolentes, deixaran de passar, somiarem desperts, riurem de les tonteries del dia a dia, plorarem per les coses que no succeixen o per aquelles que ens fan adonar de la nostra fragilitat... i quan tot això passi sempre recordare la seva frase: no perdis mai el teu somriure, és teu i val molt la pena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada