(...)i no puc evitar beure el cafè a la teva tassa, aquella baixa de floretes verdes, i dipositar la cendra al teu cendrer. m'en vaig a dormir i me pos la camiseta que t'ha fet de pijama el darrer dia, i pos el cap al coixí amb els tres cabells teus recopilats i amb tota la voluntat de somiar amb tu tota la nit, i tanc els ulls a la fosca del quarto, i allò tan fàcil fa només unes hores, que hem cremat una etapa, que ha estat meravellós, que serem amics, que ens escriurem, que esperam que trobem la persona de la nostra vida, que no estam fets l'un per l'altre i que sempre ens tendrem la confiança i que en realitat haver-nos separat és l'única manera que tenim d'estar junts, i l'endemà al matí el primer pensament que tenc és: tranquil, l'amor és només una hormona que se dispara(...)
Joan Miquel Oliver. El misteri de l'amor
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada