El meu primer "escrit" de novembre el faig escoltant una d'aquelles cançons que és capaç d'aixecar-te l'ànim en un segon. L'escolto d'una gravació que va fer Nina Simone al 1968. Alguns la coneixeran a partir d'un anunci de cotxes... ¿per qué els anuncis de cotxes tenen aquesta capacitat de "dejar huella"?
Un novembre que comença plujos..no para de ploure. Torno a casa de matinada i plou, durant tota la nit ha plogut (no ho podria dir del cert però sembla que ha sigut així) i ara a intervals, forts i febles, la pluja continua caient.
Recordo la tardor de quan era petita a Breda, sortint amb les botes de pluja (vermelles o grogues..les més cantones possible), a buscar cargols! Mai m'han agradat els cargols però era el nostre ritual desprès de la pluja i ens agradava.
Doncs això, que comença novembre, època de cargols, bolets, castanyes, inici del fred, dies més foscos, dies que costa més sortir, de capes de roba i dies que inviten a la nostàlgia...però té el seu encant!
Em torno a posar la cançó a tot volum i somric.
Busqueu-la i escolteu-la, val la pena! Bon novembre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada