La dona de la meva vida

Dos nois d’uns 17 anys prenent una Coca-Cola
Noi 1: Crec que ahir vaig conèixer la dona de la meva vida
Noi 2: (s’ennuega amb la beguda i tos) Què dius?!
Noi 1: Què crec que ahir vaig conèixer la dona de la meva vida...
Noi 2: Que si, que ja t’he sentit! Però què dius?
Noi 1: És que ahir la vaig veure i...
Noi 2: I què? Et van tremolar les cames, vas sentir papallones a l’estomac i vas visualitzar la teva vida amb ella al costat, no? va, tio, va...
Noi 1: Doncs més o menys.
Noi 2: Vas trempar?
Noi 1: Osti, que et parlo en serio. És diferent.
Noi 2: Sempre és diferent. Per tu sempre és diferent.
Noi 1 (silenci)
Noi 2: A veure: de quin color té els ulls?
Noi 1: Què?
Noi 2: Ho veus! Si fos la dona de la teva vida podries respondre a això. Tu flipas.
Noi 1: Clars..crec. Tampoc és el més important..
Noi 2: I està bona? Per què això sí que és important..
Noi 1: Joder... Doncs si.
Noi 2: Té bones tetes.
Noi 1: Para!
Noi 2: Vale, joder si que estàs susceptible. Però si no saps de quin color té els ulls...
Noi 1: Osti, doncs avui m’hi fixaré.
Noi 2: Avui? Osti, heu quedat? Quin crack! Jo que pensava que no havíeu ni parlat.
Noi 1: És que no hem parlat.
Noi 2: I? Com heu quedat?
Noi 1: Doncs la tinc penjada a la paret de la meva habitació. És guapíssima tio, és guapíssima...