La forma de les coses, de Neil Labute

(...) Ell li agafa la mà bruscament

Adam.-Faré tot el que tu vulguis, d'acord? Ja sé que el que vaig fer va estar malament, ja ho sé. Em vaig fer un lio, però...jo no havia fet mai una cosa així. Merda! És que ni tan sols havia sortit amb ningú abans de coneixe't! O sigui que... digues-me què vols que faci i ho faré... perquè és que ... no et vull perdre.

Evelyn.-N'estàs segur d'això?

Adam.-N'estic totalment segur. T'estimo...

Evelyn.-Vam quedar que aquesta paraula era molt grossa...

Adam.-Ja. I la dic perquè la sento. Demana'm el que vulguis.

Evelyn.-Qualsevol cosa?

Adam.-El que tu vulguis.

Evelyn.-Passa d'ells. Dels teus amics, de tots dos. I sense explicacions. No quedis amb ells i no els parlis mai més.

Adam.-Què?

Evelyn.-Això és el que vull que facis per mi. Per demostrar-me el que sents per mi...

Adam.-Però escolta, Evelyn...això és una mica...

Evelyn.-Què me'n dius? Sí o no?

Adam.-I si et dic que no?

Evelyn.-Hi ha històries més maques que s'acaben, també. Què hi dius?

Adam se la mira molta estona fixament.

Adam.-... Et trio a tu.

Ella se l'acosta i li fa un petó llarg.

Evelyn.-Has triat bé, "pequeño saltamontes"

(...)