Ja hi som de ple...

Han passat dos dies del 2009, un número que no m'agrada per ser impar però és veritat que si sumem 2+o+o+9=11 i 1+1=2...Problema resolt!

Ara mateix estic a casa, tinc festa, escoltant a Sinatra...He buscat a veure si tenia vi, per servir-me una copa i disfrutar més d'aquest moment, però no he tingut sort i baixar a comprar no em ve gens de gust...desprès de fer cues a "las cajas adicionales" del Fnac, l'únic que vull és no tornar-ho a repetir.

Serà que ens fem grans? sento que em diria l'Uri.

Intento no donar més voltes a les coses i canalitzar la meva rabia..sí, crec que m'aniria bé una classe de boxa. És bo que tinguis rabia...és millor que estar trista...em diuen...però la rabia és dolenta pel fetge...dic. I trista, també però els motius només els sap una. Somric, no em nego el somriure...Serà que em faig gran...serà que relativitzo les coses, serà que tendim a dramatitzar... D'això n'hem parlat moltes vegades...

I desprès d'estar tot el dia amunt i avall, parlant,rient, renegant i arreglant el nostre petit món...em canso de donar voltes als mateixos temes però m'encanten aquests petits moments d'intimitat tan nostres, tan curiosos, tan surrealistes a vegades, on passem del plor al riure amb la mateixa facilitat que entrem a una botiga per alegrar-nos la vista... (li reconec a l'Uri que és la millor terapia que em podia fer..bé, que ens podiem fer)... I tinc la sort de tenir un fraselori Farran que sempre m'acompanya i que ens ajuda a remontar en qualsevol situació...I les paraules de la Paula i l'Anna que hi ha dies que ajuden més que res en el món. I sí, de tot se'n apren..."y lo que nos queda" em diria la Marta.

I cada cop li trobo més sentit al nom del meu blog..per alguna cosa li devia posar no? L'únic que sé és que tindrem moments dolents però que també en tindrem de bons....eso tiene un nombre: vivir!

Si, clar!

Las penas al viento i bon 2009!