dimecres, 6 d’octubre del 2010

I de Ibsen


Nora, Nora, Nora... Personatge mític en el món teatral. Molts cops havia sentit parlar de la Nora de Ibsen i coneixia la importància del personatge però mai m'havia llegit l'obra sencera. Casa de nines és un clàssic entre els clàssics i en tenia ganes. Nora és una noia educada amb una vena al ulls i per ser servicial primer al pare i després al marit. Un bon dia li cau aquesta vena dels ulls i se'n adona que ni ella mateixa es coneix. Ara entenc perquè l'escriptora Elfriede Jelinek va escriure l'obra de teatre "Què va passar quan Nora va deixar el seu marit o els pilars de la societat?" i que vaig veure al Teatre Nacional fa uns dos anys.
Nora va ser vista per molts com una dona dolenta, sense principis, quan va deixar al seu home i als seus fills. Però a mi la Nora em sembla una dona que desperta un bon dia i es dòna compte que ella no és ella, que no viu per ella sinò per satisfer als altres sense cap tipus de reconeixement, una joguina en mans dels altres.
A Nora només li cal un fet, una paraula, per deixar de ser la noieta innocent (que al principi de l'obra em sembla tan pesada...) per convertir-se en una persona que pren desicions per ella mateixa. I el més bo de tot és que aquesta obra va ser escrita per un home.
Llarga vida a Nora...

"(...)
NORA. Ya no creo en eso. Creo ante todo que soy un ser humano, igual que tú... o, al menos, debo intentar serlo. Sé que la mayoría de los hombres te darán la razón, y que algo así está escrito en los libros. Pero ahora no puedo conformarme con lo que dicen los hombres y con lo que dicen los libros. Tengo que pensar por mi cuenta en todo esto y hacer el esfuerzo por comprenderlo. (...)"


3 comentaris:

Rous ha dit...

M'han agafat ganes de llegir-lo amb el teu comentari... L'anoto com a lectura pendent... Petonet

Emmaam ha dit...

En alguns moments val la pena la lectura de llibres així.. MUACK

Maite ha dit...

No m'he llegit l'obra ni l'he vista al teatre, però amb el teu comentari ja tinc clar q he de llegir-la, a més, com q estic enganxada a la Jelinek... m'has convençut per partida doble. Gràcies Emma. Petonets!