Mal de cor

Em fa mal el cor. Em fa mal el cor i no sé com podré arreglar. Em fa mal el cor. Em fa mal el cor i no sé com podré arreglar. Ja puc caminar pel carrer. Ja puc mirar aquest cel tan blau. Ja puc per la finestra treure el cap.Que em fa mal el cor. Em fa mal el cor i no sé com podré arreglar. Em fa mal el cor. Em fa mal el cor i no sé com podré arreglar. Ja puc colar-me al tren. Ja puc robar al supermercat. Ja puc marxar dels llocs sense pagar que em fa mal el cor. Em fa mal el cor. Em fa mal el cor i no sé com podré arreglar. Em fa mal el cor. Em fa mal el cor i no sé com podré arreglar. Ja puc incendiar un caixer. Ja puc destrossar un bar. Ja puc fer volar un quartel. Que em fa mal el cor.

Le Petit Ramon. Morts, desastre i barbàrie

Andròmaca avui al Grec

Segons la mitologia grega era la filla d'Eetió que fou esposa d'Hector de Troia. El seu nom significa "batalla d'un home".

Va néixer a Tebes de Cilícia, ciutat governada pel seu pare. De ben jove fou promesa amb el príncep Hèctor, hereu del rei Príam de Troia, i es traslladà a la ciutat troiana, on nasqué el seu fill Astíanax.

Poc després començà la Guerra de Troia; el seu espòs fou mort per Aquil·les i el seu fill fou assassinat pel fill d'Aquil·les, Neoptòlem, que se la quedà com a esclava juntament amb el seu cunyat Helenos. De les relacions d'Andròmaca i Neoptòlem en nasqueren Arimbes Molòs, Píel i Pèrgam.

Quan el seu amo morí, Andròmaca aconseguí la llibertat i es casà amb Helen. Tingueren un fill anomenat Cestrinus.

Soc Bob Esponja

"Desencuentros" de Jimmy Liao

Historia que arranca un 6 de octubre y que se cierra un 6 de marzo, año y medio después. Un joven músico y una joven traductora viven en el mismo bloque de pisos pero mientras ella, siempre que sale, se dirige a la izquierda, él lo hace siempre a la derecha. Sus caminos por la ciudad son siempre divergentes hasta que, un día, en una plaza circular del surtidor del parque, se conocen e intercambian los teléfonos. Al regreso a sus casas llueve de modo inclemente y se mojan los papeles en los que los anotaron, por lo que ambos pierden los números. La vida sigue y no logran encontrarse de nuevo a pesar de sus deseos y sus esfuerzos hasta que…

De Oliverio Girondo

Se miran, se presienten, se desean,

se acarician, se besan, se desnudan,

se respiran,s e acuestan, se olfatean,

se penetran, se chupan, se demundan,

se adormecen, despiertan, se iluminan,

se codician, se palpan, se fascinan,

se mastican, se gustan, se babean,

se confunden, se acoplan, se disgregan,

se aletargan, fallecen, se reintegran,

se desentienden, se enarcan, se menean,

se retuercen, se estiran, se caldean,

se estrangulan, se aprietan, se estremecen,

se tantean, se juntan, desfallecen,

se repelen, se enervan, se entrechocan,

se agazapan, se apresan, se dislocan,

se perforan, se incrustan, se acribillan,

se remachan, se injertan, se atornillan,

se demayan, reviven, resplandecen,

se contemplan, se inflaman, se enloquecen,

se derriten, se sueldan, se calcinan,

se desgarran, se muerden, se asesinan,

resucitan, se buscan, se refriegan,

se rehuyen, se evaden y se entregan.

Mandra

No sé si es pitjor o si potser és molt millor,

però no vull sortir del teu llit que tant m'agrada

i no vull sortir al carrer

i veure tota aquella gent tan rara,

no, i no ho sé, però no...

però no, no pot ser ara...

Només amb tu oblido que sóc jo qui parla.

Només amb tu oblido que sóc jo qui canvia.

Només amb tu oblido que sóc pitjor que ahir...

Què bé s'està sota les teves mantes de llana verge,

escoltant els crits d'aquells

i mirant com el sol plou sobre els teus geranis

del balcó i la finestreta oberta i un colom

i un veí furiós que plora la seva sona morta.

Només amb tu oblido que sóc jo qui canvia.
Només amb tu oblido que sóc pitjor que ahir...

Et portaré croissants i un suc de taronja

aquí al teu llit i els cigarrets,

els aproparé a la tauleta de nit

per poder fumar amb tu mirant el sostre,

els dos callats i estesos sobre

les esquenes sense ningú al nostre damunt.

Només amb tu oblido que sóc jo el que canvia.

Le Petit Ramon. Luxuria

Ja ha arribat l'estiu!

Encara no sé si l'estiu m'agrada o l'acabo aborrint. Com tot. Quan les coses duren massa m'agobien i necessito renovació, canvis. Soc impacient, massa impacient. Necessito que passin els dies quan les coses no em van tal com esperava. I també em passa el mateix amb les estacions. Desitjo que arribi l'estiu per el simple fet de que la primavera acabi. Sé que d'aquí uns mesos estaré desitjant que arribi la tardor..

Crec, definitivament, que necessito vacances. En menys d'un mes seré a Formentera...

Dos gardenias cantades per Diego El Cigala

Dos gardenias para ti,

con ellas quiero decir, te quiero, te adoro

mi vida ponle toda tu atención,

porque son tu corazón y el mío

dos gardenias para ti,

que tendrán todo el calor de un beso

de esos besos que te di y que jamás encontrarás en el

calor de otro querer

a tu lado vivirán y te hablarán como cuando estás conmigo

y hasta creerás que te dirán te quiero

pero si un atardecer las gardenias de mi amor se mueren

es porque han adivinado que mi amor se ha terminado

porque existe otro querer.

Sí, clar!

Fragments:

(...) Llavors vaig al bany i penso en un clàssic: deixar que l'aigua vagi omplint la banyera (si, sé que és impopular pel tema de la sequera però aquesta setmana hem superat la barrera psicològica del 50% dels nivells dels embasaments)..per tant, deixo que corri l'aigua mentres jo agafo las cuchillas d'afaitar...però també se l'has ha endut igual que l'espuma i l'aftershave.

(...) Em trec la meva sabata dreta de Prada i li clavo el talo d’agulla d’acer al mig del front del senyor Martinez i contemplo com les seves dos corneas s’inunden de sang que li regalima galtes avall i abans que el seu net reaccioni, m’impulso sobre l’altra talo i faig una gran patada voladora -que he après en el curset d’arts marcials per executius estressats- i l’estampo sobre l’aquari de peixos de colors que es trenca per l’impacte del seu cos i deixa tot de peixets sobre la catifa del despatx. Pobrets, ells no en tenen cap culpa.

(...) M’adormo i deixo que facin el miracle. Somio en tot allò que m’espera a partir de demà:una nova vida plena d’autoestima i felicitat; deixaré de ser una del monton per ser una 100; podré portar vestiditos “palabrita de honor”; els paletes m’aplaudiran quan passi; podré entrar a una botiga de roba interior i demanar UNA 100 i podré tirar tots els sostens amb espumeta para realzar i per fi li podré dir a un home que em deixi de mirar les tetes...

No soc invisible

(...) me prepararé el cafè amb llet i amb el subidon de cafeïna te telefonaré per dir-te, hola guapa,com m'agradaria retrocedir en el temps i haver fet les coses bé, perdona'm tot, estic destrossat,només vull un final,que mos asserenem i parlem com persones civilitzades i que tanquem les coses bé, tranquil·la, m'he fet invisible i ara tot és diferent, quasi sempre estic adormit, sóc l'home adormit invisible i crec que si superam aquesta crisi podem tornar a començar, jo vull ser el teu home invisible i fer-te el sopar quan arribis destrossada de la feina, què vols, una truita a la francesa? (...) tir el mòbil imaginari al sofà, ni home,ni adormit, ni invisible, sóc perfectament de carn i ossos i t'enyor com a cent mamuts al galop.

Joan Miquel Oliver. El misteri de l'amor